L’optometria és la ciència que estudia el sistema visual, les seues alteracions no patològiques i els tractaments òptic i optomètrics així com les normes de salut i higiene visual.
L’optometrista té com a objectiu prevenir, detectar i resoldre els possibles problemes visuals, d’aquesta manera posar el rendiment del sistema visual. </ p>
La vista és la capacitat de vore amb claredat els objectes, també l’anomenem agudesa visual. La podem avaluar de lluny i de prop.
La visió és la capacitat de processar i comprendre el que veiem a través dels ulls.
Aproximadament el 80% de la informació que rebem és visual.
És una especialitat dins de l’optometria.
Els optometristes comportamentals, avaluen, diagnostiquen i tracten el sistema visual com a part integrant de l’organisme, considerant a la persona com un conjunt.
El que més ens interessa no és la quantitat de visió, sinó la qualitat. Per aconseguir això és necessari que el sistema visual funcione de forma coordinada
Quan naixem, les nostres capacitats visuals estan sense desenvolupar. Necessitem d’un entorn acollidor i ric en estímuls variats i apropiats per estimular la visió i aconseguir així el màxim potencial.
La visió s’aprén, per aquest motiu la podem entrenar. Veure secció Teràpia visual. </ p>
“APRENEM A VORE COM APRENEM A CAMINAR”
En l’examen optomètric fem una avaluació completa. En funció del problema del pacient, avaluem unes àrees o unes altres.
L’avaluació consta de:
Aproximadament el 80% de tot el que aprén un estudiant el rep per la visió. Si les seues capacitats visuals presenten algun problema, el seu procés d’aprenentatge es veurà afectat. Una persona pot no necessitar ulleres, però pot tenir problemes visuals. Podem veure les imatges nítides tant en lluny com a prop, però no és suficient. De què ens serveix si no som capaços d’estar més de 10 minuts fent una tasca sense cansar-nos o avorrir-nos?
Menys conegudes per la gent, encara que no són menys importants que les anteriors. Ja que davant qualsevol aparició d’alguna / es d’aquestes pot aparèixer un desordre visual i / o un baix rendiment en les tasques del dia a dia.
L’ambliopia, també coneguda com “ull gandul”. Es caracteritza per una agudesa visual baixa, sense patologia i amb la millor correcció. L’ull gandul, a part de la seua baixa agudesa visual, presenta dificultat en totes les capacitats visuals. Per aquest motiu la binocularitat, l’acomodació, la mobilitat ocular, … seran més pobres que en l’altre ull.
Problemes acomodatius. Apareixen quan hi ha dificultat de mantenir l’enfocament de lluny, de prop o el canvi lluny-prop.
Problemes oculomotors. Apareixen quan un a diversos moviments oculars no són els adequats a l’edat del pacient. moviments:
Són fonamentals aquests moviments per tenir una correcta lectura i escriptura i per al manteniment de l’atenció.
Problemes de coordinació. Apareixen quan els dos ulls s’han d’esforçar per mantenir un bon alineament i una bona fusió de les dues imatges en una simple i clara.
És una anomalia de la visió binocular. Apareix quan els ulls no estan ben alineats. La desviació pot ser en un o en els dos ulls.
Pot provocar:
La millor solució ens la proposa l’optometria Comportamental amb tractaments optomètrics, on els seus objectius són la solució estètica i funcional (millora de l’acomodació, motilitat, binocularitat, etc.).
Normalment els estrabismes presenten ambliopia o ull vague a l’ull desviat, per aquest motiu convé avaluar-los i tractar-los com més aviat millor, perquè aquest ull pugui millorar.
La miopia, hipermetropia, astigmatisme i presbícia es poden corregir amb lents compensadores, com:
Quan vam triar com a solució l’ús d’ulleres graduades, a part de triar la muntura idònia per a la necessitat de cada pacient, és molt important saber triar les lents ideals per a les nostres necessitats. És a dir, no n’hi ha prou només amb triar unes lents que ens permetin veure (de millor o pitjor manera). Sinó que hem de buscar si és possible la “visió perfecta”. Saber triar el tipus de lents que més convenen al pacient.